jueves, 23 de febrero de 2012

INCENDIS AL ROMEA


Ficha artística
AUTOR: Wajdi Mouawad
TRADUCCIÓN: Cristina Genebat


REPARTO
Clara Segura
Julio Manrique
Xavier Boada
Màrcia Cisteró
Claudia Font
Xavier Ricart
Xavier Ruano


ESPACIO ESCÉNICO: Oriol Broggi i Sebastià Brosa
DIRECCIÓN: Oriol Broggi


VESTUARIO: Berta Riera i Bàrbara Glaenzel
ILUMINACIÓN: Albert Faura
AYUDANTE DE DIRECCIÓN: Ferran Utzet


PRODUCCIÓN: La Perla 29


Para no perdérsela. Tres horas de teatro en estado puro. De interpretaciones conmovedoras. De texto sugerente, reflexivo, profundo, inteligente. De movimiento escénico equilibrado y ágil. De sensaciones. De dolor y de sufrimiento.
Nadie salió indemne ayer del estreno de "Incendis". Un apuesta fuerte, trabajada hasta el último detalle. Con una dirección elegante y contenida a la vez que expresiva. 


Solo una pequeña reflexión: el personaje del asesino/torturador/violador no debería parecer un descerebrado. Precisamente esta obra pretende transmitir que el mal, igual que el bien, es algo que se elige. Los "malos" eligen el mal, no es que se vean abocados a él a causa de una enfermedad mental. No podemos seguir mostrando a los violadores como víctimas de su estado mental. Ni a los asesinos.
Debería contenerse, entonces, ese acento y daría la sobriedad mayor sentido a la escena final, a una de las maravillosas cartas de la escena final.

Sea como fuere: no os la perdáis.

5 comentarios:

´´ dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Jordicine dijo...

Tinc les entrades des de fa dia, FLAVIA. La peli em va encantar! Una abraçada.

Flavia Company dijo...

Jordicine:
Que bé! Ja em diràs què te sembla!

instants dijo...

Totalment d'acord, una obra bestial! Però en relació al botxí: crec que està molt ben tractat; perquè el fet de no haber sabut mai qui era la seva mare li fa anar a la deriva i convertir-se en assassí, no perquè sigui un malalt mental, sinó perquè no troba sentit a la seva vida i, per tant, tampoc a la d'aquells a qui mata.

Flavia Company dijo...

instants:
És interessant la teva mirada i, en efecte crec, com tu, que hi ha una explicació per al comportament del botxí. L'única cosa que no em quadra és la seva bogeria. Tinc la sensació que seria més interessant i profunda la reflexió a què ens portaria el fet qie el butxí sapigués el que fa. Un boig no ho sap.

Aquñi dejo mis artículos más recientes aparecidos en La Vanguardia. Espero que los disfruten. :-)